Single Blog Title

This is a single blog caption
20 abr. 2020

Infants o vectors de contagi?

/
Posted By
/
Comments0
/

En aquesta càpsula, la Dra. Eva Fernándezdocent d’Infermeria a l’EUIT, ens fa una reflexió sobre la denominació dels infants com a vectors de contagi del virus de la Covid-19, la més recent fa pocs dies en boca de Salvador Illa, veient quines repercussions té i quines són i seran las possibles conseqüències del confinament en la població infantil.

Quan també va esclatar la pandèmia de la SIDA, l’any 1981, es va començar a parlar de grups de risc, apuntant clarament al col·lectiu homosexual, fonamentalment al masculí. Anys més tard, la lluita dels col·lectius gais i lesbians van permetre transformar aquest concepte pel menys discriminatori de “conductes de risc”. Una mena de conductes que tothom pot tenir.

Ara s’ha dut a terme un procés de reificació transformant subjectes, infants i adolescents, en aquest cas, en “vectors de transmissió”. En dur a terme aquest procediment es deixa de veure les persones en la seva globalitat i a més se’ls atribueix col·lectivament una característica negativa, es a dir, s’està generant un estigma.

En la presa de decisions del govern de l’Estat han prevalgut els interessos econòmics per damunt de les necessitats de les persones.

Hi ha països que han optat per dur a terme un confinament sever de la població mantenint l’activitat econòmica no essencial, d’altres han dut a terme l’opció contrària, aturar la producció econòmica preservant les possibilitats que les persones grans i petites surtin amb limitacions. L’Estat espanyol és el país europeu on les restriccions a les sortides és més radical. S’ha mostrat insensible a les demandes que s’han fet des de diverses instàncies, per exemple el Síndic de Greuges de Catalunya, ja va demanar el 20 de març que es procedís a un cert relaxament del confinament dels infants.

Per suposat la seva opinió no ha estat escoltada ni existeixen, malgrat els diversos consells municipals i d’àmbit català, mecanismes reals de participació per aquest col·lectiu. Tot i així el Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya va fer públic un manifest en que es demanava tenir presents les necessitats de moviment i exercici físic dels infants, sobretot als primers anys de vida.

No s’ha tingut en compte les situacions en que viu reclosa una part important de la població, sobretot dels sectors populars, en pisos petits, sense terrasses o balcons, en condicions, sovint, d’amuntegament.

Quines seran les conseqüències en els infants? Ja s’apunten conseqüències en la població infantil com l’ansietat, l’obesitat o les somatitzacions. D’altra banda les seqüeles al mig i llarg termini s’hauran d’avaluar. Aquests infants als qui s’ha dit que el coronavirus és un monstre que està al carrer, com sortiran d’aquí unes setmanes a fer “vida normal”. Un cas important és el que representen els infants afectats per trastorns del espectre autista (TEA). En aquestes situacions el patiment propi i de les persones del seu entorn és molt important.

Pensem a través de les metàfores i construïm el món en base als significats, els conceptes que fem servir no són, per tant, neutres. Considerar els infants com un vector de contagi i no com a subjectes, oculta la diversitat de persones i de situacions i ignora les seves necessitats específiques.