Als pocs mesos va a Barcelona per treballar a l’Institut Gutman, on, durant 10 anys es dedica a desenvolupar la seva funció com a terapeuta ocupacional en un servei de rehabilitació en l’àmbit infantil i de persones adultes amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit i diverses patologies neurològiques.

Amb el desig de combatre situacions d’injustícia ocupacional, la Silvia va col·laborar en diversos projectes de cooperació internacional en països com Guatemala, Mèxic, el Marroc i Bolívia. El 2003 va realitzar la seva primera col·laboració en l’àmbit de la cooperació a Guatemala amb l’associació ADIJA, que va compartir amb el César, el seu marit. Durant uns mesos va estar realitzant intervencions amb nens i nenes amb diversitat funcional en una localitat anomenada Sant Joan de la Llacuna.

El 2004 marxa a Oaxaca, Mèxic, per col·laborar en un centre anomenat Pinya Palmera, que és un referent sobre la intervenció de Rehabilitació Basada en la Comunitat (RBC) en l’àmbit infantil.

Finalment, l’any 2008, participa com a voluntària a Cochabamba (Bolívia), incorporant la perspectiva de RBC en l’abordatge de persones amb diversitat funcional. L’estada a Bolívia va ser determinant en l’experiència com a terapeuta ocupacional perquè durant aquests mesos a Cochabamba va consolidar el coneixement teòric i pràctic sobre la RBC, incorporant una mirada antropològica que planteja la reflexió crítica com el posicionament personal i professional necessari per donar resposta a les situacions d’injustícia ocupacional presents en l’àmbit de la diversitat funcional.

El 2009 s’incorpora com a professora titular del Grau en Teràpia Ocupacional a la EUIT -Escola d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa-, on ens va ensenyar a mirar el món de la diversitat funcional amb un enfocament més humanitzat i comunitari, començant les seves classes amb unes grans ulleres vermelles per convidar a les i els estudiants a analitzar amb ulls crítics i a qüestionar les nostres perspectives personals i professionals.

El 2015 conclou el seu doctorat amb un treball sobre les persones que han patit un traumatisme cranioencefàlic. En la seva tesi s’aprecia el rigor metodològic, un respecte per la nauralesa emergent de l’entografia que és, al mateix temps, sensibilitat per captar percepcions, problemes, desitjos, de les persones i el compromís de transmetre’ls amb fidelitat. Perquè en fer-ho se’ls torna la qualitat d’agents, de protagonistes de les seves pròpies vides i trajectòries. Fruit de la tesi és el llibre Vivir tras el golpe publicat l’any 2017.

Va morir el 17 de maig de 2018 després d’una dura batalla contra el càncer, donant una lliçó de coratge i serenitat, i deixant un gran llegat científic.