Tenen les infeccions un biaix de gènere?

En aquesta càpsula, la Dra. Eva Fernández, docent d’Infermeria a l’EUIT, ens fa una reflexió sobre com s’articulen els factors que tenen a veure amb el sexe i aquells que fan referència al gènere en l’actual epidèmia, distingint entre dos conceptes: la vulnerabilitat, és a dir, la predisposició a contraure el patogen, en aquest cas el virus de la Covid-19, i l’exposició major o menor al mateix.

Si bé sembla que la morbiditat provocada per la Covid-19 afecta per igual a homes que a dones en xifres absolutes, amb les dades del Ministeri de Sanitat del 28 de març, la letalitat és més alta en els homes, sobretot a partir dels 70 anys, ja que alguns estudis en relació amb el SARS-CoV apunten a factors protectors de la infecció en el cas de les dones i d’altres femelles, vist en l’experiment de ratolins lligats a elements hormonals o a diferències en la resposta immunitària.

Si això és cert, també per la Covid-19, es podria esperar una major quantitat d’homes que de dones infectades (fins aquí s’està treballant amb dades que ens parlen de possibles diferències segons el sexe, és a dir elements que tenen una base biològica). Ara bé, com s’ha dit, les xifres de persones infectades detectades és similar entre homes i dones, podent-nos preguntar així si l’explicació que les dones no presentin xifres menors es pot deure a una major exposició.

En altres termes, és important conèixer quin és l’impacte de la malaltia si prenem en consideració la dimensió de gènere. Aquesta dimensió ens remet a les desigualtats socials associades a pertànyer a un sexe o altre. És a dir, a com una determinada societat concep què vol dir ser home o dona, en el nostre cas, en el marc d’una societat patriarcal i heteronormativa.

Si s’analitza des d’aquest punt de vista es podrà veure que les tasques de cures han estat atribuïdes a les dones i això fa que les professions de la cura estiguin molt feminitzades. Per tant, quan es diu que 12.298 sanitaris s’han contagiat de Coronavirus, ens estem referint a una població fonamentalment femenina.

La Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica (RENAVE), a l’informe núm. 10 del 30 de març de 2020, recull com antecedents epidemiològics, ser personal sanitari en el 36,8% de les dones reportades com a positives a RENAVE i el 17,1% dels homes. Un article recentment publicat per The Lancet, també apuntaria els alts percentatges de dones a les professions sanitàries com un factor de gènere que incideix en el major risc de contagi.

Tal com ens recordava recentment Joan Benach al diari Crític, el coronavirus va per barris, colpeix molt més els barris pobres que els rics. A Barcelona representa la diferència entre els barris més afectats, els del districte de Nou Barris i el menys afectat, Sarrià. Aquí també hi ha una notable marca de gènere, les desigualtats econòmiques que pateixen les dones es vinculen a altres eixos de desigualtat, per exemple ser dones migrades. És el que anomenem la interseccionalitat.

Les tasques aquests dies més exposades, ens recordava fa pocs dies Marisa Kohan a Público, són realitzades per dones: sanitàries, cuidadores de residències geriàtriques, caixeres de supermercats. En els casos d’aquestes dones que estan treballant en serveis bàsics en condicions molt estressants, s’hi afegeixen sovint les tasques de cures que duen a terme en el seu entorn familiar i sovint també, en el social.

Així doncs, per tal d’interpretar i prevenir la vulnerabilitat de les dones associada a les desigualtats caldran uns estudis acurats i desagregats que incorporin la perspectiva de gènere.