Pràctiques virtuals de teràpia ocupacional amb videotrucades a gent gran
En plena pandèmia i quarantena, els i les alumnes de 2n de Teràpia Ocupacional de l’EUIT van realitzar les seves pràctiques universitàries d’acompanyament a la gent gran de forma virtual, on cada estudiant tenia adjudicat un/a usuari/a per parlar, de dilluns a dijous, a través de videotrucades.
Aquesta assignatura de pràctiques és de la Dra. Laura Vidaña, Terapeuta Ocupacional i docent de TO a l’Escola i altres anys es feia de forma assistencial i presencial, però el confinament no ha permès que el seguiment es fes a residències i centres sociosanitaris, transformant-se en un projecte en línia i a distància.
Amb les videotrucades l’alumne havia de completar un perfil ocupacional de l’usuari avaluant la seva activitat i proposar activitats per fer junts. El programa partia de la cerca i assoliment de dos objectius: d’una banda que l’alumnat assolís competències professionals amb casos reals i de l’altra combatre la deprivació professional, és a dir la impossibilitat de fer durant un temps perllongat les activitats que un vol fer tant per necessitat com per oci.
A continuació parlarem de dos dels 28 projectes més ben valorats, que van ser el de la Samar Benthami i el de l’Ana Pérez.
En el cas de la Samar, ella parlava amb en Josep tres hores per setmana, un usuari de dia de l’Hospital de Sant Llàtzer, que durant el confinament es va quedar sense aquesta estona setmanal per fer un taller de memòria, canviant aquelles hores de taller per converses amb l’estudiant.
En el cas de l’Ana, ella parlava amb l’Alma, una senyora de 96 anys que a conseqüència de diverses afectacions com cataractes, insomni, mop reduïda de les extremitats inferiors i superiors i deteriorament cognitiu senil, va deixar de fer moltes de les activitats que més li agradaven, com pintar, escoltar música, llegir, etc.
És per això que l’Ana, va utilitzar diferents aplicacions per millorar el seu aspecte motriu (rehabilitació, adaptació de les activitats, adaptació de les aplicacions de suport), per millorar el seu insomni (tècniques de relaxació quan es desvetllava a la nit) i finalment, per tractar el tema de les cataractes va sol·lucionar-ho amb una lupa amb suport.
L’Escola d’Infermeria i Teràpia Ocupacional fa un bon balanç del projecte i no descarta haver-hi de recórrer l’any que ve si el contacte presencial tampoc no és possible, ja que han sortit treballs molt i molt interessants. Felicitats per la bona feina!!