Taula rodona organitzada per la Comissió d’Igualtat de Gènere de la FDSL en el marc del 25-N

Dimecres 29 de novembre de 2023 va tenir lloc a l’EUIT la taula rodona organitzada per la Comissió d’Igualtat de la FDSL en el marc del 25N, Dia Internacional de l’Erradicació de la Violència Vers les Dones: “L’educació afectivosexual a l’escola i centres d’oci juvenil com a estratègia de prevenció de les violències masclistes”.

Les professions de la salut estem al capdavant de l’erradicació de les violències masclistes des de diferents dimensions inclosa l’educació afectivosexual a infants i joves. Per això i vetllem per:

– El tracte inclusiu i de No discriminació en el tracte de les persones de col·lectius LGTBI+ i gènere dissident en cap nivell assistencial, especialment en els de Salut sexual i reproductiva.
– La prevenció de les violències masclistes en tots els àmbits a qualsevol edat tenint en compte la diversitat afectivosexual i de gènere.
– La detecció i actuació en situacions de violència masclista.
– La sensibilització i formació de la ciutadania sobre diversitats afectivosexuals i de gènere.
– Fer competents en coneixements i destreses sobre diversitats afectivosexuals i de gènere a les futures professionals en totes les matèries.

Les persones expertes que van participar a la taula rodona van ser:
La DRA. ESTEL MALGOSA GASOL
Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UPF; Antropòloga Social i Cultural UAB, membre del grup de recerca AFIN de la UAB.
La SRA. JÚLIA LÓPEZ QUINTANA
Mestra d’infantil i primària. Cap de l’oficina municipal d’escolarització de l’Ajuntament de Terrassa. Formadora del programa COEduca’t i activista del Casal de la Dona
El SR. JOSEP I JIMÉNEZ GONZÁLEZ
Tècnic del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa – Casa Baumann

Al voltant de l’educació afectivosexual en la infància, les investigacions del grup SexAFIN mostren com quan no es dona una educació afectivosexual a la infància, es facilita que cerquin informació en la pornografia i que es desenvolupin actituds i idees masclistes. Així, quan es demana als infants què saben de sexe s’evidencia que no saben dibuixar vulves però sí dibuixen penis erectes i algunes nenes dibuixen l’embaràs i la maternitat. Aquest coneixement dels infants té la seva arrel en el predomini de la construcció hegemònica masclista que perpetua que el plaer és masculí i lligat al sexe.

L’accés dels infants a la pornografia s’ha avançat dels 14 als 8 anys, actualment. Sense cap mena d’educació sexual ni de supervisió, l’ideari infanto-juvenil és que sexualitat = sexe. Naturalitzen les escenes pornogràfiques (i així les dibuixen), que no entenen que no son la realitat, i construeixen unes relacions envers els i les altres de dominació i poder, perpetuant els estereotips de gènere. És a dir, el concepte de dona fràgil i submisa, i l’home fort i dominant. Això implica la concepció de masculinitats hegemòniques que també són un problema pels nois que no s’identifiquen amb aquest model. A través d’aquest estudi es fa palesa la importància i necessitat d’iniciar l’educació afectivosexual des d’edats primerenques, amb suport de la família i l’escola.

En la intervenció es van plantejar suggerents temes de debat: És preferible prohibir o educar? Perquè costa tant parlar de sexualitat amb els infants? Hi ha una creença estesa i profunda conforme els infants són asexuats i innocents i no necessiten que se’ls parli de sexe fins que són adolescents, si s’escau.

Enllaços d’interès:
https://www.ccma.cat/3cat/repensant-leducacio-sexual/video/6251464/

La segona ponent va desenvolupar l’educació afectivosexual, que a través de la Coeducació forma part del currículum a l’educació infantil i primària, des d’infantil (3 anys) fins 6è de primària. El programa Coeduca’t implica la programació obligatòria d’aquesta assignatura i el treball triangular entre l’alumnat, el professorat i les famílies. Els reptes a superar tenen a veure amb la formació del professorat, l’aposta ferma per part de la direcció dels centres, la implicació i l’acompanyament a les famílies en entendre i contribuir a generar noves mirades crítiques que previnguin les violències masclistes. Els infants sí accepten i sí volen rebre educació afectivosexual sense prejudicis. 

A Terrassa està en desenvolupament el Pacte per la Coeducació al que estan adherides persones de l’educació formal (infantil, primària, secundària, escoles d’adults, universitats), no formal (lleure, esports) i informal (entitats i associacions).

Enllaços d’interès:
Coeduca’t: https://blocs.xtec.cat/coeducacioiigualtat/

XTEC Coeducació, perspectiva de gènere: https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/coeducacio/

Departament d’Igualtat i Feminismes:
https://igualtat.gencat.cat/ca/actualitat/campanyes/25n-dia-internacional-per-lerradicaciode-
la-violencia-vers-les-dones/index.html

Finalment, el tercer ponent ens va explicar el Pla Local de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa que dona resposta a l’àmbit del lleure dels joves com un espai privilegiat per a la coeducació i l’educació afectivosexual. La perspectiva que ofereixen els espais educatius és traslladable al carrer i al lleure que són entorns en els que els joves es desenvolupen i que escullen per a relacionar-se entre ells. A través dels eixos d’Emancipació juvenil, Empoderament jove i Cohesió social es desenvolupa el programa Districte Jove a diferents districtes de la ciutat de Terrassa i Punt Jove als Instituts. Generar espais de diàleg amb enfocaments no adultocèntrics que reconeixen els adolescents com interlocutors vàlids. D’altra banda, cal també posar la mirada en que els adolescents no són grup homogeni i que els travessen eixos de desigualtats. Cal explorar com interactuen les relacions entre classe, gènere i ètnia i com es configuren les masculinitats, malestars i discursos. La desconstrucció del model hegemònic masculí és una oportunitat a l’hora que un repte en el lleure, com també ho és l’empoderament de les noies per tal de visibilitzar les desigualtats de gènere i apostar per unes relaciones més igualitàries.

Enllaços d’interès:
Casa Baumann: https://labaumann.cat/

 

La taula en el seu conjunt ens va aportar interessants elements de reflexió. Ens cal coordinar els treballs des del sector educatiu i el sector salut per tal d’abordar totes les dimensions d’aquest problema des de la prevenció i la detecció fins al tractament i la rehabilitació de les supervivents.

El camí recorregut gràcies al treball constant del moviment feminista ha estat molt important i ha posat en primer terme el consentiment -com ho mostren campanyes com #S’haAcabat-. No obstant, encara queda molt de camí per tal de reivindicar el dret de les nenes, les dones i les persones amb gènere dissident al plaer i a una vida lliure de violències.

 

Dra. Montse Rodó
Comissió d’Igualtat de Gènere de la FdSL