Single Blog Title

This is a single blog caption
24 febr. 2021

Parlem del llibre: Anonimat, invisibilitat i reconeixement de les pràctiques cuidadores a Catalunya, les llles Balears i Andorra

Avui tenim el plaer de publicar aquesta petita entrevista amb la Dra. Lupe Sánchez-Rueda, infermera, llicenciada en Antropologia  Social i Coordinadora i docent del Grau en Infermeria a l’EUIT, per parlar sobre el llibre: Anonimat, invisibilitat i reconeixement de les pràctiques cuidadores a Catalunya, les llles Balears i Andorra, del qual n’és coautora.

Juntament amb la Dra. Susana Santos van entrevistar i van deixar constància escrita de les aportacions de la infermera Loli Rojas al món de la infermeria i la cura de la salut de les persones.

  • D’on sorgeix la idea d’un llibre amb aquest format? Per què et vas decidir a col·laborar-hi?

El llibre és el resultat de les inquietuds i del treball realitzat des de l’Associació Febe. Des de la seva creació (al 2004 com a Grup Febe inicialment), formo part d’aquesta associació que està constituïda per un grup de professores d’escoles universitàries que impartim, i fem recerca, en la història de la professió a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. En el marc d’aquesta associació, i amb l’objectiu de fer recerca sobre les infermeres i infermers que han fet aportacions poc visibles però significatives a la professió i a la societat, va néixer un projecte engrescador en el que no vaig dubtar ni un moment en formar-hi part.

  • A qui va dedicat el capítol en què col·labores com a co-autora?

Aquest capítol recull la biografia personal i professional de la infermera María Dolores Rojas Montalvo, coneguda habitualment com Loli Rojas. Aquesta infermera va dedicar tota la seva vida a tenir cura de les persones, primer com ajudant tècnic sanitari (ATS) i més tard com a supervisora de diferents centres, entre ells, l’Hospital Nen Jesús de Sabadell.

  • Per què aquest projecte és emotiu per a tu? 

Vaig tenir la sort de coincidir amb la Loli Rojas durant els meus inicis professionals en aquest hospital, ja que concretament era la supervisora de la unitat on vaig començar a treballar com a “ajudant d’infermera” als 19 anys, quan justament havia finalitzat 2n curs del Diplomat Universitari en Infermeria. En aquell temps, els estudiants d’infermeria eren sovint contractats com “ajudants d’infermeria”, però desenvolupaven pràcticament tasques d’infermeres i amb ella vaig poder aprendre la importància de treballar amb rigor, sempre amb un tracte proper i humà.

És per això que m’ha fet molta il·lusió poder entrevistar-la i analitzar, conjuntament amb la Dra. Susana Santos, el seu relat. L’anàlisi del que ens ha explicat ens ha permès descobrir que, tot i que els seus estudis inicials van ser d’ATS, la Loli Rojas té molt clar què és la infermeria com a disciplina, què ha d’aportar a la societat una infermera i com ho hem de fer per visibilitzar aquesta gran tasca que és tenir cura professional de les persones i/o famílies.

 

Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres, Lupe!