Articles científics publicats el darrer trimestre de 2025

L’últim trimestre de l’any 2025 va ser molt prolífic pel que fa a les publicacions científiques dels docents investigadors/es de l’EUIT. Compartim aquí un recull dels articles publicats.

“Overcoming Barriers through an Intersectional Lens: Return-to-Work and Work Participation of People with Spinal Cord Injury in Spain”, de la Dra. Maria Kapanadze i la Dra. Núria Codern

Aquest estudi, fruit de tres anys de col·laboració entre el grup de recerca OCCARE i l’Institut Guttmann, investiga què facilita o dificulta que una persona amb lesió medul·lar pugui tornar a treballar i pugui sostenir la seva participació laboral en el temps. El resultat és aquest article signat per les docents de l’EUIT Dra. Maria Kapanadze Kapanadze i Dra. Núria Codern-Bové, i la Blanca Cegarra Dueñas i en Joan Saurí Ruiz de l’Institut Guttmann.

A partir de les experiències recollides en el context postpandèmia a Espanya, la recerca mostra que dones, joves i persones migrants afronten més obstacles i major risc d’atur i precarietat. També es constata que, després de la rehabilitació, hi ha una manca important de serveis de seguiment i una manca de planificació del retorn laboral.

L’estudi destaca la necessitat de crear programes personalitzats i coordinats entre diferents professionals i sectors, amb suport legal, administratiu i d’orientació laboral. A més, proposa impulsar entorns de treball més inclusius mitjançant tecnologia assistida, flexibilitat horària, opcions de teletreball i formació per reduir l’estigma. Tot plegat, amb l’objectiu de garantir un retorn a la feina sostenible i significatiu per a les persones amb lesió medul·lar.

L’article s’ha publicat a la revista Disability and rehabilitation i el trobareu al catàleg de la Biblioteca: Overcoming barriers through an intersectional lens: return-to-work and work participation of people with spinal cord injury in Spain / › Catàleg biblioteca euit

Aquest treball descriu l’estudi de cas d’un home de 50 anys, músic experimentat i cantant de cor, que presentava un tumor a l’àrea parieto-insular dreta del cervell, una zona tradicionalment considerada clau per al processament musical i de la prosòdia emocional.

En col·laboració amb el servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge, liderat pel Dr. Andreu Gabarrós, es van examinar les seves habilitats lingüístiques i de processament musical abans i després de la cirurgia. Sorprenentment, després de l’extirpació del tumor, que va implicar la retirada completa del fascicle arcuat dret, una de les principals vies de connexió cerebral, la persona va conservar intactes les seves capacitats musicals, cognitives i prosòdiques. Aquest resultat inesperat obre noves hipòtesis sobre el paper d’aquesta via cerebral en el processament de la música i de les emocions, i el testimoni del pacient, que va morir un temps després a causa de la seva malaltia, representa una valuosa contribució científica.

L’article ha estat publicat a la revista Annals of the New York Academy of Sciences i ja el podeu trobar també al catàleg de la biblioteca de l’EUIT: Music and Affective Prosody after Surgical Removal of the Right Arcuate Fasciculus: A Case Study / › Catàleg biblioteca euit

“From commitment to action: aligning Corporate Social Responsibility with Sustainable Development Goals in the health sector”, de la Dra. Montserrat Rodó-Cobo, la Dra. Inmaculada Zango-Martín, la Dra. Núria Codern-Bové i la professora Encarna Calmaestra-Carrillo

Aquest estudi, impulsat per l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el grup de recerca OCCARE, analitza com els centres del sistema públic de salut de Catalunya (SISCAT) estan integrant la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el seu dia a dia.

Mitjançant entrevistes a professionals responsables de sostenibilitat de diversos centres, s’identifica que la clau per avançar és comptar amb lideratge compromès, una estratègia clara alineada amb els ODS, espais de governança participativa i bona comunicació interna. Quan aquests elements hi són, la sostenibilitat es converteix en una pràctica real i no només en una idea.

L’estudi també posa en relleu els principals obstacles per incorporar els ODS als centres sanitaris: manca de temps i recursos, resistències al canvi, dificultats organitzatives i poca cultura d’avaluar els resultats amb indicadors fiables. Davant això, els participants reclamen més col·laboració entre institucions, més formació i sistemes d’indicadors que permetin mesurar els progressos.

En conjunt, el treball conclou que hospitals i centres de salut poden ser motors de transformació social, econòmica i ambiental si incorporen la RSC i els ODS de manera efectiva en els plans estratègics, la gestió diària i la cultura dels equips.

L’article s’ha publicat a la revista BMC Health Services Research i el podeu trobar al repositori de la Biblioteca: From commitment to action: aligning Corporate Social Responsibility with Sustainable Development Goals in the health sector / › Catàleg biblioteca euit

“Proceso participativo sobre experiencia de paciente, cuidador/a y profesionales en Unidad de Agudos de Psiquiatría: humanización asistencial”, de la Dra. Maite Sanz i la Dra. Guadalupe Sánchez Rueda

L’article recull un procés de participació amb pacients, cuidadors i professionals de la unitat d’hospitalització d’aguts de psiquiatria del Consorci Sanitari de Terrassa. Mitjançant un estudi qualitatiu, s’analitzen les seves vivències i opinions per millorar la humanització de l’atenció. Els resultats mostren que els pacients volen ser tractats com a persones adultes i participar del seu procés terapèutic; els cuidadors destaquen la importància del bon tracte professional en situacions difícils, com episodis d’agressivitat; i els professionals reivindiquen una cura de qualitat, basada en l’evidència i amb una mirada integral de la persona. Les conclusions aporten propostes i estratègies per millorar l’atenció assistencial.

L’article està publicat a la revista Trabajo social y salud i el podeu consultar al catàleg de la Biblioteca: Proceso participativo sobre experiencia de paciente, cuidador/a y profesionales en Unidad de Agudos de Psiquiatría: humanización asistencial / › Catàleg biblioteca euit

“Humanización asistencial en salud mental: la perspectiva de las personas con experiencia propia, cuidadores y/o convivientes y profesionales sanitarios”, de la Dra. Maite Sanz, la Dra. Guadalupe Sánchez Rueda i la Dra. Silvia Bleda

Un estudi sobre la humanització assistencial (HA) posa de manifest que, en situacions d’agudesa, les persones amb problemes de salut mental poden presentar símptomes com la falta de consciència de malaltia, ideació autolesiva, rebuig del tractament alteracions de conducta. Aquests factors sovint deriven en ingressos involuntaris en Unitats d’Hospitalització d’Aguts de Psiquiatria i, actualment, en l’ús de mesures restrictives.

Aquest estudi té com a objectiu comprendre com viuen l’ingrés en les Unitats d’Hospitalització d’Aguts de Psiquiatria les persones amb experiència pròpia, els seus cuidadors i/o convivents i els professionals de la salut per determinar a què ens referim en parlar de humanització assistencial i identificar quins aspectes cal millorar per oferir una atenció més respectuosa, segura i centrada en la persona.

Publicat a la revista Brain, el podeu consultar també al catàleg de la Biblioteca: Humanización asistencial en salud mental: la perspectiva de las personas con experiencia propia, cuidadores y/o convivientes y profesionales sanitarios / › Catàleg biblioteca euit 

“Perspectivas de género en el cuidado informal: un análisis fenomenológico”, de la Dra. Marta Gorina Cañaveras

Aquest estudi analitza com el gènere condiciona la manera com les persones que cuiden viuen la seva salut i benestar. A través d’entrevistes en profunditat, es van detectar diferències notables entre homes i dones. Les dones cuidadores acostumen a sentir una responsabilitat social i familiar més gran, cosa que els genera més càrrega física i emocional, així com sentiments d’obligació i d’injustícia. En canvi, els homes cuidadors solen delegar o externalitzar més fàcilment les tasques de cura i no perceben la mateixa pressió, fet que redueix a seva càrrega emocional i física.

Aquestes desigualtats fan que moltes dones pateixin més estrès, ansietat, insomni i manca de temps per l’autocura, mentre que els homes tendeixen a delegar tasques i solen rebre més suport extern. A més, factors com el lloc de residència també influeixen en l’accés als recursos disponibles. L’estudi conclou que calen polítiques que tinguin en compte aquestes diferències i garanteixin un suport més just i equilibrat per a totes les persones cuidadores.

L’article s’ha publicat a la revista MUSAS i el trobareu al repositori de la Biblioteca de l’EUIT: Perspectivas de género en el cuidado informal: un análisis fenomenológico / › Catàleg biblioteca euit

Enhorabona a totes!