

Els entorns hospitalaris per a la rehabilitació són poc estimulants, i les persones que han patit un ictus passen la major part del dia soles i inactives. Aquest escenari és alarmant, ja que existeix una finestra de temps limitada de major plasticitat després de l’ictus, en què el potencial de recuperació és màxim. L’evidència preclínica en models animals destaca la importància d’un entorn estimulant i enriquit per augmentar els nivells d’activitat i promoure canvis en la plasticitat cerebral. Atès que l’entorn enriquit és l’estàndard en aquests models, la traducció d’aquesta intervenció a la recerca en humans ha estat limitada.
L’objectiu del projecte és avaluar l’efecte de la incorporació d’una intervenció enriquida, que combini activitats recreatives i entrenament musical, en un programa estàndard de rehabilitació per a persones hospitalitzades que han patit un ictus en la fase subaguda. En concret, s’avaluaran els beneficis clínics i s’estudiaran les diferències sociopsicològiques individuals, les experiències dels participants i dels seus cuidadors, i la viabilitat pràctica i econòmica de la intervenció.



Es tracta d’un assaig aleatoritzat, controlat, de simple cec i unicèntric que inclourà tres tipus d’intervenció, amb una durada total prevista de tres anys. Es reclutaran aproximadament 90 persones amb ictus subagut, ingressades al centre de rehabilitació neurològica del Centre Esperança (Hospital del Mar). Els participants seran assignats aleatòriament a un dels tres grups (atenció estàndard, atenció estàndard amb teràpia basada en la música i atenció estàndard amb intervenció enriquida). A més, hauran de complir uns criteris d’inclusió definits.
Es realitzaran avaluacions a l’inici, a l’alta hospitalària i en un seguiment a un mes en relació amb el rendiment en les activitats de la vida diària i les funcions motora, cognitiva i lingüística, així com el benestar emocional i la qualitat de vida. Igualment, s’avaluarà l’impacte de la lesió en l’estructura i la funció cerebral, i es recolliran les variables sociopsicològiques a l’inici per examinar-ne l’efecte mediador en la recuperació. A més, s’empraran mètodes qualitatius per explorar les experiències dels participants i dels seus cuidadors amb la intervenció des d’una perspectiva de gènere. Finalment, es durà a terme una anàlisi de viabilitat i de cost-efectivitat per facilitar-ne la futura implementació clínica.
Els resultats tenen el potencial d’impactar positivament en els participants, els cuidadors i els professionals sanitaris. Una major recuperació després de l’ictus augmentarà la reintegració comunitària i reduirà la càrrega del cuidador, i contribuirà a un enfocament centrat en la persona. Així mateix, es milloraran les guies clíniques de rehabilitació, amb el potencial de modificar els entorns hospitalaris per augmentar els nivells d’activitat de les persones ingressades. Intervencions com les activitats recreatives i l’entrenament musical poden representar un mètode rendible i fàcil d’implementar. D’aquesta manera, es poden reduir els costos associats a la discapacitat, disminuint la càrrega sobre els recursos públics sanitaris i socials.